Benvolguts amics.
No podia deixar de treure el cap per aquesta finestra que arriba a casa vostra i desitjar-vos unes bones festes.
Os deixo les dues darreres estrofes d'un poema de Nadal d'en Joan Salvat Papasseit, que m'agrada molt.
Sigueu Feliços.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
- i tant pobres com som -.
Jesus ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i desprès de mirar-nos es posarà a plorar.
