Con esta receta participo en el Meme que nos ha propuesto Enric del blog Sanfaina d’arts.
Me ha encantado participar, ya que como le comenté a Enric, este libro lo tengo desde que me casé y me acompañó en mis primeros pasos en la cocina tengo la tercera edición en Castellano del año 1979 y la cuarta del año 1983, ya que en la de 1983 tiene unas cuantas recetas más. No tengo la edición en Catalán.
Si pinchais en el logo podréis leer un poco más acerca de ella, ya que os llevara al blog Sanfaina d’Arts
Aqui os dejo la receta que he transcrito del libro. Espero que os guste.
-600 grs. conejo
-12 cebollitas
-1 ramito compuesto (laurel, tomillo y perejil)
-1 limón
-375 c.c. caldo
-12 cebollitas
-1 ramito compuesto (laurel, tomillo y perejil)
-1 limón
-375 c.c. caldo
Preparación:
-Dorar las cebollitas en una cazuela, después retirarlas y en la misma grasa poner el conejo a trozos (bien lavado y escurrido). Dejandolo que coja un bonito color.
-Sacar el aceite, verter el caldo, poner el ramito, sazonar ligeramente y cocoer un rato; a media cocción retirar todo de la cazuela, poner en el fondo rodajas de limón finas y encima el conejo, verter todo el caldo, agregar las cebollitas y exprimir el zumo de medio limón sobrante; dejar completar la cocción.
-En el momento de servir, verter la salsa (espesada con mantequilla y harina bien mezcladas, sobre el conejo colocado en la fuente. Poner las cebollitas alrededor y encima las rodajas de limón; espolvorear un poco de perejil.
8 comentarios:
Tere, que bé que també t'hagis animat a participar! T'ha quedat xulíssim aquest conill! Quina gràcia que fos el primer llibre que vas tenir, crec que ha acompanyat a varies generacions en l'afició de la cuina! Felicitats,
Eva.
T'ha quedat una recepta molt abellidora i acolorida amb eixe toc tan bonic de les rodanxes de llima. Quina fam! ;D
Una recepta fantàstica!
Trobo que el conill lliga molt amb els gustos àcids, tant a la vinagreta com aquesta recepta amb llimona... i la dolçor d eles cebes han de ser una guarnició perfecte!
Coincideixo amb el Francesc, les rodanxes de llimona guarneixen el plat com un dia de festa!
Si ja ho deia jo que una recepta de la Seguí feta per tu era tota una garantia! ;) i, efectivament, t'ha quedat un plat molt ben acolorit de presentació i segur que també de gust és exquisit.
Molt bé, una recepta més de la Montserrat Seguí.
Trobo que ha de quedar molt bé el contrast entre l'àcid de la llimona i la dolçor de les cebetes. Queda apuntada a la llista!
Fins aviat
Eva.
Si que en vaig animar, el que no sabia era si podria cumplir. La veritat que a la Montserrat Segui fins i tot la vaig seguir per TV.
Francesc.
Moltes gracies per els teu comentari tant incondicionals.
Gemma.
Si que queda bonic si amb les rodanxes de la llimona.
Enric.
No mereixo tants afalgs, si que esta bona, pero el meu marit no li va agradar pas massa. A mi si y el reste també.
Gloria.
Per gustos els colors com es diu. A mi m'agradat, pero com li he dit en el Enric al meu marit no tant.
Moltes gracies per els vostres comentaris.
tere, se m'havia passat la teva contribució al meme montserrat seguí. jo també vaig fer una recepta amb conill, perquè trobo que és una carn molt magra que es pot preparar de moltes maneres, però aquesta no l'he tastat, i tal i com la presentes, ve d'allò més de gust.
Tere, nosaltres tampoc havíem vist el teu plat per aquest mem. Quin plat de contrastos, i sembla deliciós. Segur que el provarem!
petons bonica
Publicar un comentario